El projecte de construcció d'una xarxa social, que inspira el guió del documental "Enlared", part d'una ocasió excepcional de recuperació i re-ús d'un patrimoni mobiliari públic; contenidors d'habitatges, cedits per la Societat Municipal de rehabilitació urbana de l'Ajuntament de Saragossa.
Juan Rubio del Val, de la Societat Municipal, va comentar al seu dia a Santiago Cirugeda després d'una conferència impartida en el COA de Saragossa, que s'anava a desmantellar un poblat gitano i que 14 habitatges de 42 m2 es quedarien buides. Aquests habitatges, estaven construïdes amb 3 mòduls prefabricats cadascuna i havien donat servei com assentament provisional a una població d'ètnia Gitana, que finalment van ser reallotjades en habitatges de protecció oficial.

A partir del dia 17 de Març del 2007, des de l'estudi receptes urbanes es va fer un mailing oferint a diferents assemblees, cooperatives, col · lectius i associacions, la possibilitat de adjudicar gratuïtament diferents contenidors com a seu residencial i / o centre de treball. El transport d'aquests, instal · lació i gestió de llicències i permisos, correria de part dels grups que assumeixen la responsabilitat de donar-li ús. El tunejat i condicionat d'aquests es fa en col · laboració amb receptes urbanes, poden incloure per legalitzar, les justificacions tècniques, projectes d'instal · lació, així com l'assegurança de responsabilitat civil de l'arquitecte Santiago Cirugeda.

Encara que el re-ús dels contenidors ha involucrat a un nombre de 13 col · lectius que treballen amb l'autoconstrucció com una de les seves armes de participació, el sondeig i contactes realitzats en aquests tres anys de treball intens, no s'ha limitat només a 13, sinó que s'han produït nombroses col · laboracions amb altres que han demostrat la importància de l'autogestió de processos que complementen o proposen un treball social i polític diferent del poder que tracta constantment exercir el control sobre qualsevol activitat ciutadana.

A dia d'avui són més de 50 col · lectius de tot Espanya, 11 a Llatinoamèrica (Argentina, Colòmbia, Mèxic, Paraguai i Uruguai) els que treballen en xarxa en diferents projectes. Però el més important de tot són les noves sinergies i dinàmiques de treball que sorgeixen a partir del treball comú de tots aquests col · lectius.

En un entorn de crisi com l'actual es fa cada vegada més necessària la participació i la col · laboració dels col · lectius per aconseguir tirar projectes endavant.

Avui arrenca aquest espai al que he anomenat Enlared. Aquí explicaré per capítols meu pròxim projecte documental. El documental ha estat el llenguatge en el que durant els últims anys, m'he recolzat per explicar les històries que passaven al meu voltant i que per alguna circumstància, en el seu moment, em van motivar a fer-ho.

Aquest projecte arrenca allà per març de 2007, quan un bon dia, el meu bon amic Santiago Cirugeda em crida des de Sevilla i em diu:

- "Killo" demà es desmunten 45 mòduls prefabricats d'un poblat gitano a Saragossa [...] Es van a repartir per diversos col · lectius de tot Espanya [...] Si pots veus a gravar [...] No sé que farem amb les imatges, però seria interessant tenir aquest document -.

I ja se sap quan un amic et demana un favor ... Has d'intentar complir. I així va ser, vaig anar a Saragossa i vaig gravar, com uns camions descarregaven 45 mòduls prefabricats i els hi portaven a diferents punts d'Espanya. Jo, de l'únic que tenia constància en aquell moment, era que els mòduls serien repartits a diferents col · lectius socials.

En aquest moment no es va plantejar fer res en concret amb aquelles imatges, quedant arxivades en un racó d'algun dels meus discos durs. L'única pretensió era esperar els moviments dels col · lectius una vegada tenien els mòduls a les seves mans. Al principi van sorgir diversos dubtes, sobretot al voltant de la seva ubicació, l'obtenció de permisos i l'ús que cada col · lectiu li podria donar.

Des de llavors han passat gairebé tres anys i moltes de les preguntes que ens fèiem llavors ja tenen resposta, la majoria dels mòduls tenen ubicació i d'uns 20 col · lectius que havia a l'inici, s'ha passat a més de 50.

Tot això ha suposat un germen en forma de xarxa, que s'estén no només per Espanya, sinó que arriba a Europa ia Amèrica Llatina. En aquesta xarxa es comparteixen idees, projectes, informació, recursos i ganes de fer coses en comú, dins de diferents àrees com l'arquitectura, l'art, la cultura, l'educació, l'activisme, la política, l'educació, les noves tecnologies ...

Sabem que la xarxa funciona, d'ella sorgeixen sinergies, nous projectes i nous col · lectius de gent que vaig crear en aquest model de desenvolupament i on continua havent energia per fer coses. Hi ha hagut trobades, s'han construït nous espais, amb o sense mòduls, s'han creat protocols d'actuació en les diferents àrees ia dia d'avui es pot dir que hi ha centenars de persones en contacte des de diferents punts del món.

Aquest projecte sorgeix del treball conjunt amb Recetas Urbanas i Santiago Cirugeda en el meu anterior projecte € SPANISH DR € AM , a més de les diverses col · laboracions mútues que hem tingut en els últims 5 anys. Fa uns dies a Sevilla comentàvem Santiago i jo:

- No hi ha manera de tenir un final per al documental, això no per [...] Uns joves de Santos de Maimona-Badajoz volen reciclar una cimentera per convertir-la en un centre d'art [...] Ara mateix això no té fi, no hi ha qui el pari-.

Sens dubte, la dimensió que està adquirint aquest projecte és un dels motius que m'ha portat a ficar-me en l'aventura d'arrencar aquest video blog i així, tots tinguem la sensació que aquest moment i aquest documental no s'acabaran ... A més d'aportar quelcom més que una mirada externa i sentir que també formo part de la xarxa.

I com es tracta de la presentació del vídeo blog, no us explicaré més, ja que espero que seguiu el seu contingut. Només vull fer esment a dos persones que per a mi, com a espectador, han estat essencials en el desenvolupament d'aquest projecte; Santiago Cirugeda, ideòleg del projecte, va ser el que llanço la pedra als col · lectius perquè s'organitzessin i ha buscat ampliar la xarxa a Amèrica Llatina i David Juarez, que gràcies a la seva capacitat de gestionar projectes i la seva energia per dur-los a terme, ha aconseguit unir més col · lectius i que això segueixi endavant adquirint una major envergadura.

PD: Algú haurà de fer d'aquí a 20 anys un documental sobre aquesta xarxa, per poder valorar tot el que ha va ser, és i serà ... Segur que no seré jo.

Una salutació per a tots / es.

Guillermo Cruz